Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït vam celebrar que per fi una llei vinculés la interrupció voluntària de l’embaràs a la salut sexual i reproductiva (d’acord amb la definició de l’OMS), reconegués el dret a la maternitat lliurement decidida, la gratuïtat de la interrrupció voluntària de l’embaràs, o l’adequació de la majoria d’edat requerida al règim general d’autonomia de la pacient.

No obstant, i a més dels retalls que la proposta inicial pugui patir, ens preocupen molts aspectes que en absolut recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes.

1. En primer lloc, la regulació que es proposa, suposa una forta intervenció i tutela de l’Estat. La nostra decisió i autonomia continua limitada i en mans dels serveis sanitaris o altres institucions.

2. El termini de catorze setmanes és insuficient perquè vulnera i limita el dret de les dones a decidir lliurement sense aportar alternatives que no sigui posar novament les dones en una situació de desemparament legal.

3. Els requisits que s’imposen per poder avortar dins de les catorze setmanes són inacceptables. D’una banda, la informació a la qual es fa referència hauria de ser accessible per a qualsevol dona, estigui o no embarassada, es plantegi o no avortar. D’altra banda, no s’hauria d’imposar cap termini de reflexió a la dona que ja ha meditat i decidit interrompre el seu embaràs.

4. El límit temporal de vint-i-dues setmanes en cas de greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada suposa una reculada injustificada respecte a la regulació legal vigent que, per aquest supòsit, no estableix termini..

5. En el cas de la interrupció per causes mèdiques fins a les vint-i-dues setmanes de gestació, l’exigència d’un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges i/o metgesses especialistes és exagerada i tendenciosa, suposa una reculada respecte a la regulació actual (que per greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada solament requereix el dictamen d’un metge o metgessa) i alenteix i burocratitza aquest dictamen..

6. La regulació que s’estableix per a la interrupció voluntària de l’embaràs en cas d’anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic no ens sembla suficientment garantista. La necessitat d’una autorització del “comitè clínic” ens sembla un atac a l’autonomia de les dones que han decidit interrompre el seu embaràs en aquesta situació especialment dura, en la que l’embaràs està ja molt avançat i moltes vegades és desitjat; la composició d’aquest comitè no queda suficientment protegida de possibles factors (entre ells, ingerències de grups ultraconservadors o grup antielecció) que podrien bloquejar la “concessió” de permisos per avortar; i, finalment, malgrat establir que el comitè ha de pronunciar-se amb caràcter urgent, no estableix un termini màxim ni es preveuen mesures per prevenir possibles dilacions.

7. La permanència de la interrupció legal de l’embaràs al Codi Penal ens sembla inadmissible, a més d’un incompliment de les promeses governamentals. No es pot criminalitzar les dones per exercir un dret, ni tan sols si la pena és de multa. En segon lloc, la regulació penal s’enceba amb el sector mèdic, tot afegint-se al tipus penal ja vigent, un de nou. En ambdós casos la pena es presenta com completament desproporcionada en relació al fet tipificat: practicar un avortament a petició d’una dona embarassada.

8. La redacció dels objectius de l’actuació dels poders públics en matèria de salut sexual i reproductiva, les mesures en l’àmbit sanitari i, molt especialment, les mesures en l’àmbit educatiu ofereixen una regulació excessivament laxa. Volem una assignatura obligatòria en salut sexual i reproductiva impartides en tots els nivells de l’educació (primària, secundària, i batxillerat)..

9. Exigim que a Catalunya l’avortament es realitzi a la xarxa pública, de forma gratuïta, i amb una atenció de qualitat i calidesa.

10. Volem accedir gratuïtament a la píndola del dia després sense controls i tuteles ni per part de metges, ni farmacèutics, ni de ningú.