ARMANT LA SOLIDARITAT ANTIREPRE FEMINISTA
El dia 7 de juliol fem una festa al Rock & Trini per ajudar-nos a fer front a un procés repressiu (un de tants) en el que vàries de nosaltres estem pringades. Amb aquest text intentem explicar el context en el que fem política i el contingut que té per nosaltres aquesta festa.
Les jornades feministes autònomes “Se va a armar la gorda”
Ja fa dos anys que es van convocant unes jornades al voltant del 8 de març amb el nom de “Se va a armar la gorda”, en les que dones, lesbianes i trans ens posem en xarxa autònomament i al marge de les institucions per dur a terme accions feministes, transfeministes i lesbofeministes, per prendre la paraula, per irrompre en espais que ens són sistemàticament negats, i per fer-ho juntes, colze a colze. En el marc d’aquestes jornades es convoca una manifestació nocturna també no mixta en la que dones, lesbianes i trans recorrem i ocupem els carrers desfent-nos de la tutela dels maromos, sota la qual se suposa que hem d’estar per transitar la nit, fent-nos fortes i trencant l’imaginari de la por que ens relega a l’espai privat (d’autonomia i llibertat) de casa nostra.
El mecanisme del poder: la repressió
Entenem que fer front a l’heteropatriarcat (i a tots els sistemes de poder) passa per desafiar-lo, per posar-lo en conflicte, per rebentar-lo des de l’arrel. Som conscients també que vivim temps d’agitació en els que el manteniment de l’actual ordre de coses passa per la repressió, per desestabilitzar els nostres entorns i desequilibrar les nostres vides. I la lluita feminista no s’escapa del càstig quan toca ressorts incòmodes o fa trontollar les bases sobre les que els poders i els privilegis se sostenen. El nostre càstig per posar en pràctica una idea de seguretat feminista que subverteix i desafia la seva seguretat patriarcal són diversos processos judicials que pretenen individualitzar la resistència.
Però la repressió a la que ens enfrontem va molt més enllà de l’aparell polític-judicial de l’Estat. Les fuetades que ens volen fer entrar bruscament al camí de la feminitat normativa, del gènere binari i unívoc, del rol de submissió que se’ns assigna, són quotidianes i vénen de tot arreu: de la família, l’escola, l’església, l’Estat, el bar, el carrer i, no ho oblidem, també dels nostres entorns polítics suposadament alliberats. Així, no són només els aparells de l’Estat i del mercat que vetllen per mantenir un ordre de dominació patriarcal, sinó que en els nostres espais polítics “afins” també es reprimeix qui qüestiona i combat aquests privilegis. Tan és així que en algunes ocasions des de moviments socials i espais feministes s’ha girat l’esquena i s’ha reprimit utilitzant la violència, a companyes que havíen denunciat i respost agressions masclistes, com per exemple en el cas de la Torna i tots aquells casos on s’ha senyalat a un agressor de “les nostres files”, no sent així quan l’agressor no és un activista reconegut.
La nostra resposta: la solidaritat feminista
Davant d’aquestes situacions/onades/quotidianitats de repressió-opressió apostem per la solidaritat feminista com a eina per fer-hi front, com a resposta col·lectiva. Per nosaltres, solidaritat feminista vol dir no qüestionar les agressions sexistes, ni les respostes a les agressions, ni les campanyes concretes que néixen d’aquestes, sobretot quan es donen en contextos de moviments socials, on els processos es fan especialment complicats (la Torna, Magdalenes, Barrilònia i una llarga llista sovint silenciada). Vol dir posicionar-nos, recolzar-nos les unes a les altres per fer-hi front. Vol dir també estar al costat de les nostres companyes durant els abusos diaris policials, socials, laborals, familiars, etc; establir llaços que superen l’individualitat i els vincles de sang; vol dir ser conscient de les nostres opressions, però també dels nostres privilegis; posar en pràctica les relacions per les que lluitem, per fer les nostres vides més justes, més horitzontals, més col·lectives, més autosuficients i més felices. I en aquest camí que triem, som conscients que tot el que generem és dins d’un procés d’aprenentatge col·lectiu, perquè el que volem construir no està escrit, ho anem dibuixant dia a dia.
La festa del 7 de juliol: quins espais volem generar
Dins de l’autoorganització i l’autogestió que decidim com a opció de funcionament, escollim fer una festa perquè és una manera de finançar les lluites, però no només. Triem un espai de confiança i de seguretat on l’escenari està pres per dones, lesbianes i trans, i on el públic assistent és altament feminista, perquè si no, no hi tindran cabuda, on tothom sap a quin costat de la barricada està, creant així espais d’oci però també d’articulació política, trencant amb la separació capitalista i alienant dels espais productius “útils” dels espais de lleure.
Juntes
I a vegades ens equivoquem, i utilitzem la mateixa violència patriarcal que hem après contra altres companyes. Cal aprendre dels errors si volem reparar i combatre la repressió viscuda, cal reafirmar la sororitat i el feminisme per a combatre la repressió que està per venir. Quan una dona diu NO és NO. Que mai més ens quedem soles quan diem NO.
Per tot això i molt més ens agrada caminar al vostre costat i sentir que respondrem col·lectivament sempre que faci falta: al carrer, a les barres, a les aules, a les cases, a les places, als llocs de treball, als lavabos, a les comissaries i a tots els racons de les nostres vides quotidianes on en algun moment ens hem sentit soles.
Perquè juntes ho podem tot i ho volem tot, perquè lluitar al vostre costat ens fa més sàvies a cada pas.