Com sabreu, el govern pretén retallar dràsticament els drets de les dones per a la interrupció de la gestació. Els atacs contra el dret al propi cos formen part del nucli dur de la resistència masclista a la nostra llibertat. Accions de la campanya ‘Dret al propi cos’:
* crida a l’acció: bloc feminista a la manifestació en defensa de la salut (veure a l’adjunt i més avall). Dissabte 28 de juny, a les 11.30h, Rambla del Raval.
* event al facebook de la Campanya. Clica si hi assistiràs!
* Adreça de la pàgina del facebook. Clica m’agrada!
* piulem també pel dret a decidir! El twitter és @dretpropicos
* campanya change.org: Carmen, una dona amb discapacitat i feliç, demana que es respecti el dret de les dones a decidir. Signem per a demanar que es paralitzi la reforma de la llei d’avortament (vegeu text més a baix).
* Avatars de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, per a inundar amb ells les xarxes socials! Utilitzeu-los als vostres twitters, facebooks, etc.

*********************************
Si voleu participar de la campanya, poseu-vos en contacte amb dretalpropicos@gmail.com

DISSABTE 28 A LES 11.30 TOTES A LA RAMBLA DEL RAVAL. FEM UN BLOC FEMINISTA A LA MANI PER LA DEFENSA DE LA SALUT.
SI ENS TALLEN ELS NOSTRES DRETS ENS TALLEN LES NOSTES VIDES!!!!
PEL DRET A LA SALUT. PEL DRET DE LES DONES A DECIDIR.
NI UN PAS ENRERE AVORTAMENT LLIURE I GRATUïT

El darrer anunci del ministre Gallardón per a restringir l’avortament en cas d’anomalies fetals és hipòcrita i pervers. Satisfà una part del seu electorat i, sobretot, als lobbys de pressió mal anomenats provida. Però xoca contra la realitat quotidiana de tantes dones que avortem i hem avortat, i que ho continuarem fent, per motius diversos, però amb un element comú: no poder assumir, en aquell moment de la vida, una maternitat. Recordem que la maternitat no és obligatòria. Que les dones decidim. I recordem les demandes de la Campanya:
* Que l’avortament voluntari surti del Codi Penal
* Que la llei reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida
* Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.
* Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:
– Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.
– Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

*******************
Soy Carmen y soy una persona con discapacidad y feliz. Tengo la fortuna de vivir en un entorno feliz, y de haber contando con una familia que siempre me ha apoyado, haciendo que mi condición como discapacitada no me evite desarrollar una vida satisfactoria. Estoy indignada por la ligereza con la que nuestro Ministro de Justicia trata un tema como las complicaciones o malformaciones en los embarazos. Traer al mundo a un hijo sabiendo que viene a luchar, a padecer dificultades por una malformación es una decisión que siempre debiera mantenerse en lo personal. ¿Quién más allá de la madre y el núcleo familiar puede decidir si traer al mundo a una persona que necesite de tanta dedicación?
Creo de veras que sólo personas de pensamiento fanático y muy alejadas de la realidad pueden permitirse decidir así sobre cuestiones de tanta trascendencia en la vida diaria de las personas y las familias. Como discapacitada física y como mujer, pido públicamente que se respete el derecho a decidir de las mujeres en este país.
Por eso le pido al Sr. Gallardón, Ministro de Justicia, que paralice esa reforma anunciada de la Ley del Aborto en España.
Firma la petición de Carmen, “Pide al Ministro de Justicia que NO reforme la Ley del Aborto”.

Verde Carne, Tierra muerta, dirigido y producido por la productora autónoma “Cine de Plano”, desde El Salvador, nos permite conocer, a través de la voz y la cotidianeidad de las comunidades q’eqchis’ del Valle del Polochic (Guatemala), las comunidades garífunas del mar Caribe y los y las campesinas del Bajo Aguán (Honduras), sus historias de resistencia ante los impactos y las falsas soluciones que los proyectos incluidos dentro del nuevo modelo de desarrollo denominado ¨economía verde¨ tienen en sus vidas y en su futuro como pueblos.

Nuevamente, nos encontramos frente al viejo colonialismo, impulsado desde los países del Norte y aquellos otros “emergentes”, que se entrelazan con el capitalismo neoliberal, el patriarcado y la militarización, provocando más despojo del territorio y pérdida de identidad, esta vez coloreado de verde.

Este miércoles 25 de julio a las 19h en Ca La Dona (C/Ripoll 25)

AIXÒ NO ÉS FEMINISME…
Comunicat de les ex-treballadores del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

El passat 31 de maig, les dues treballadores que conformavem l’Equip de Gestió del CCDFB vam rebre, per correu postal, un burofax a casa nostra informant-nos del nostre acomiadament. Malauradament, aquest fet no és gens estrany en els temps que corren, però el que sobta són les condicions en les que la Junta Directiva, presidida per Marta Vergonyós, Anna Sanmartí i Norma Falconi, va determinar fer aquests acomiadaments. La notificació de l’acomiadament es fa amb totes dues treballadores de baixa per efectes adversos dins l’ambient laboral, situació que hem hagut de patir des de que la nova Junta Directiva va entrar a dirigir el seu projecte al juliol de 2011 i després de guanyar les eleccions. També sorpren que, a hores d’ara, tampoc ens han abonat ni els 15 dies de preavís, ja que no els van acomplir, ni els dies de vacances no gaudides, ni la quitança, ni la indemnització. Tot això sense haver-nos convocat a una reunió per explicar-nos els motius de l’acomiadament, derivant-nos directament a la Gestoria per signar la carta d’acomiadament. Aquest fet ha provocat que no poguéssim recollir les nostres pertinences del lloc de treball on hem estat durant 3 i 4 anys, amb un ferm compromís amb el projecte de la Bonnemaison. (more…)

El dia 7 de juliol fem una festa al Rock & Trini per ajudar-nos a fer front a un procés repressiu (un de tants) en el que vàries de nosaltres estem pringades. Amb aquest text intentem explicar el context en el que fem política i el contingut que té per nosaltres aquesta festa.

Les jornades feministes autònomes “Se va a armar la gorda”
Ja fa dos anys que es van convocant unes jornades al voltant del 8 de març amb el nom de “Se va a armar la gorda”, en les que dones, lesbianes i trans ens posem en xarxa autònomament i al marge de les institucions per dur a terme accions feministes, transfeministes i lesbofeministes, per prendre la paraula, per irrompre en espais que ens són sistemàticament negats, i per fer-ho juntes, colze a colze. En el marc d’aquestes jornades es convoca una manifestació nocturna també no mixta en la que dones, lesbianes i trans recorrem i ocupem els carrers desfent-nos de la tutela dels maromos, sota la qual se suposa que hem d’estar per transitar la nit, fent-nos fortes i trencant l’imaginari de la por que ens relega a l’espai privat (d’autonomia i llibertat) de casa nostra.

El mecanisme del poder: la repressió
Entenem que fer front a l’heteropatriarcat (i a tots els sistemes de poder) passa per desafiar-lo, per posar-lo en conflicte, per rebentar-lo des de l’arrel. Som conscients també que vivim temps d’agitació en els que el manteniment de l’actual ordre de coses passa per la repressió, per desestabilitzar els nostres entorns i desequilibrar les nostres vides. I la lluita feminista no s’escapa del càstig quan toca ressorts incòmodes o fa trontollar les bases sobre les que els poders i els privilegis se sostenen. El nostre càstig per posar en pràctica una idea de seguretat feminista que subverteix i desafia la seva seguretat patriarcal són diversos processos judicials que pretenen individualitzar la resistència.
Però la repressió a la que ens enfrontem va molt més enllà de l’aparell polític-judicial de l’Estat. Les fuetades que ens volen fer entrar bruscament al camí de la feminitat normativa, del gènere binari i unívoc, del rol de submissió que se’ns assigna, són quotidianes i vénen de tot arreu: de la família, l’escola, l’església, l’Estat, el bar, el carrer i, no ho oblidem, també dels nostres entorns polítics suposadament alliberats. Així, no són només els aparells de l’Estat i del mercat que vetllen per mantenir un ordre de dominació patriarcal, sinó que en els nostres espais polítics “afins” també es reprimeix qui qüestiona i combat aquests privilegis. Tan és així que en algunes ocasions des de moviments socials i espais feministes s’ha girat l’esquena i s’ha reprimit utilitzant la violència, a companyes que havíen denunciat i respost agressions masclistes, com per exemple en el cas de la Torna i tots aquells casos on s’ha senyalat a un agressor de “les nostres files”, no sent així quan l’agressor no és un activista reconegut.

La nostra resposta: la solidaritat feminista
Davant d’aquestes situacions/onades/quotidianitats de repressió-opressió apostem per la solidaritat feminista com a eina per fer-hi front, com a resposta col·lectiva. Per nosaltres, solidaritat feminista vol dir no qüestionar les agressions sexistes, ni les respostes a les agressions, ni les campanyes concretes que néixen d’aquestes, sobretot quan es donen en contextos de moviments socials, on els processos es fan especialment complicats (la Torna, Magdalenes, Barrilònia i una llarga llista sovint silenciada). Vol dir posicionar-nos, recolzar-nos les unes a les altres per fer-hi front. Vol dir també estar al costat de les nostres companyes durant els abusos diaris policials, socials, laborals, familiars, etc; establir llaços que superen l’individualitat i els vincles de sang; vol dir ser conscient de les nostres opressions, però també dels nostres privilegis; posar en pràctica les relacions per les que lluitem, per fer les nostres vides més justes, més horitzontals, més col·lectives, més autosuficients i més felices. I en aquest camí que triem, som conscients que tot el que generem és dins d’un procés d’aprenentatge col·lectiu, perquè el que volem construir no està escrit, ho anem dibuixant dia a dia.

La festa del 7 de juliol: quins espais volem generar
Dins de l’autoorganització i l’autogestió que decidim com a opció de funcionament, escollim fer una festa perquè és una manera de finançar les lluites, però no només. Triem un espai de confiança i de seguretat on l’escenari està pres per dones, lesbianes i trans, i on el públic assistent és altament feminista, perquè si no, no hi tindran cabuda, on tothom sap a quin costat de la barricada està, creant així espais d’oci però també d’articulació política, trencant amb la separació capitalista i alienant dels espais productius “útils” dels espais de lleure.

Juntes
I a vegades ens equivoquem, i utilitzem la mateixa violència patriarcal que hem après contra altres companyes. Cal aprendre dels errors si volem reparar i combatre la repressió viscuda, cal reafirmar la sororitat i el feminisme per a combatre la repressió que està per venir. Quan una dona diu NO és NO. Que mai més ens quedem soles quan diem NO.
Per tot això i molt més ens agrada caminar al vostre costat i sentir que respondrem col·lectivament sempre que faci falta: al carrer, a les barres, a les aules, a les cases, a les places, als llocs de treball, als lavabos, a les comissaries i a tots els racons de les nostres vides quotidianes on en algun moment ens hem sentit soles.
Perquè juntes ho podem tot i ho volem tot, perquè lluitar al vostre costat ens fa més sàvies a cada pas.